Herbari de líquens
Els líquens són organismes singulars resultat d’una simbiosi entre fongs (micobiont) i algues (fotobiont). Tot i que, taxonòmicament, haurien de pertànyer als fongs, les seves característiques particulars els fan únics i els tractem de manera independent.
Pel que fa a la seva conservació, les mostres es deixen assecar a l’aire per evitar que l’humitat afavoreixi la proliferació de fongs no desitjats. A més, es congelen durant 48 hores per desparasitar-les abans de ser introduïdes dins de sobres i conservades deshidratades.
L’herbari de líquens de l’IBB està format per la liquenoteca general i altres col·leccions històriques o particulars, segregades per autor o procedència
També es conserven líquens dins de la secció de criptògames dels herbaris històrics de la família Salvador, Bernades, Ramon de Bolòs, Vayreda i Trèmols, que aporten context històric i complementen les col·leccions modernes.
La Liquenoteca general és la col·lecció central de líquens de l’Institut Botànic de Barcelona, amb unes 5.000 mostres. Cada exemplar es conserva en sobres enganxats a cartolines i s’ordena alfabèticament per gènere i espècie, a més de classificar-se segons la zona de recol·lecció. Unes 700 mostres encara resten pendents d’intercalar, fruit de donacions diverses i del material recol·lectat per Pius Font i Quer, Pere Palau Ferrer, Xavier Llimona, entre altres.
Diversitat i procedència
La col·lecció inclou exemplars d’arreu d’Europa i del nord d’Àfrica, recollits entre mitjans del segle XIX i l’actualitat. Alguns dels recol·lectors principals són Xavier Llimona, Pere Aymerich i Gösta Kjellmert.
També s’hi conserven exsiccatae històriques, com Lichenes Bohemiae de Vaklav Kotak i Kryptogamae Germaniae, Austriae et Helvetiae Exsiccatae d’Emil Friedrich August Walther Migula, que aporten valor històric i nomenclatural.
Estat actual i creixement
La col·lecció està totalment ordenada i informatitzada, excepte les mostres pendents d’intercalar. La base de dades actual conté 4.963 mostres, que representen 9.778 exemplars de líquens diferents, ja que algunes mostres inclouen més d’un tàxon.
La Liquenoteca general continua creixent, gràcies a les campanyes de recol·lecció del personal de l’IBB i a les donacions d’investigadors d’altres institucions.
Consulta en línia
La col·lecció es pot consultar a GBIF
La Liquenoteca Werner és una col·lecció de gran rellevància per a la taxonomia dels líquens mediterranis. Va ser cedida a l’Institut Botànic de Barcelona pel Dr. Xavier Llimona, marmessor de l’herència científica de Roger-Guy Werner, motivat per l’alta consideració que aquest tenia de Pius Font i Quer, amb qui havia fet exploracions al Marroc.
Vida i trajectòria de Werner
Werner (1901–1977) va començar a treballar l’any 1928 a la col·lecció de criptògames de l’Institute Scientifique Chérifien de Rabat (Marroc) sota la direcció de Louis Emberger. El 1936 el va succeir com a conservador i, el 1948, tornà a França, on va ser professor a la Facultat de Ciències de Nancy.
Contingut i origen
La col·lecció es va crear durant la seva estada a Rabat en el marc del servei militar, i la majoria dels espècimens procedixen del Marroc. També inclou líquens d’intercanvi amb altres herbaris de Suècia, Estats Units i Haití, oferint un ampli ventall geogràfic.
Estat i valor científic
El Dr. Llimona va ordenar i catalogar la col·lecció per facilitar-ne la consulta. Actualment està pendent d’informatització, però conserva 195 espècimens tipus, essencials per a la classificació i estudi dels líquens mediterranis.
Consulta en línia
Al portal GBIF es poden consultar els espècimens informatitzats.
La col·lecció de Calicials Exsiccatae és de gran interès per a la liquenologia moderna, ja que reuneix espècies representatives dels calicioides, un grup de líquens i fongs liquenificats amb característiques anatòmiques molt específiques, com el mazedi i els apotecis pedunculats. Aquesta col·lecció constitueix una referència internacional per a l’estudi taxonòmic i nomenclatural dels calicioides.
Autor i trajectòria
La col·lecció va ser creada per Leif Tibell, de la Universitat d’Uppsala, i distribuïda a diversos herbaris del món. Tibell va publicar i documentar les exsiccatae a Publications from the Herbarium University of Uppsala i a Thunbergia, garantint-ne la traçabilitat i la precisió científica. Altres botànics que hi van col·laborar inclouen Alexander N. Titov i Mats Wedin.
Contingut i origen
La col·lecció inclou mostres recollides entre 1951 i 1995 d’arreu del món, que representen almenys tres ordres diferents: lecanorals, teloschistals i micocalicials, i dues famílies (Coniocybaceae i Microcaliciaceae, incertae sedis). Es tracta d’una col·lecció tancada i ben documentada, conservada de manera independent dins de l’herbari de líquens de l’IBB.
Estat i valor científic
La col·lecció està completament estudiada i informatitzada. Inclou 199 mostres, ordenades alfabèticament per gènere i espècie, amb 14 espècimens tipus i 6 corresponents a noves combinacions, constituint un valuós recurs per a la taxonomia global dels calicioides.
Consulta en línia
Al portal GBIF es poden consultar els espècimens informatitzats.
La liquenoteca Llenas és una col·lecció històrica que, pel seu cuidat format, s’ha mantingut independent de la Liquenoteca General. En aquesta col·lecció, trobem mostres de líquens de tot el territori català, recol·lectades entre 1901 i 1909, durant el període en el que Llenas va realitzar la seva tesis doctoral.
Autor i trajectòria
Manuel Llenas Fernández (c. 1875–1937) va ser doctor en Farmàcia i en Ciències Naturals. Al 1907 va ser anomenat recol·lector de l’antic Museu de Ciències Naturals de Catalunya, precursor de l’actual Institut Botànic de Barcelona (IBB), per iniciar l’herbari d’aquesta institució. La seva tesis doctoral en Farmàcia, publicada al 1910 amb el nom d’Assaig d’una flora liquènica de Catalunya, ve ser una contribució de gran importància ja que està considerada el primer estudi sobre líquens de Catalunya, on llavors, no hi havia cap tradició en l’estudi d’aquests organismes.
Organització i estat de conservació
La col·lecció consta de 324 exemplars, agrupats en tretze volums, ordenats per famílies i gèneres segons els criteris taxonòmics vigents a l’època. Inclou 58 gèneres diferents, entre els quals destaquen Parmelia (segons la concepció taxonòmica històrica), Physcia, Cladonia, Ramalina i Usnea.
Consulta en línia
Aquesta col·lecció es troba disponible al portal GBIF.
La liquenoteca Llenas és una col·lecció històrica que, pel seu cuidat format, s’ha mantingut independent de la Liquenoteca General. En aquesta col·lecció, trobem mostres de líquens de tot el territori català, recol·lectades entre 1901 i 1909, durant el període en el que Llenas va realitzar la seva tesis doctoral.
Autor i trajectòria
Longí Navàs i Ferré (1858-1938) va ser un dels entomòlegs més destacats del primer terç del segle XX: naturalista, botànic, sacerdot i professor jesuïta. Va ser un científic i divulgador molt actiu; va descriure més de 3.300 nous tàxons, entre gèneres, espècies i varietats, gairebé 2.200 corresponen a l’ordre dels neuròpters. Va ser professor al Col·legi del Salvador de Saragossa, on va estar al capdavant del museu d’història natural del centre. Va realitzar diferents herbaris de líquens i el 1902 va fundar la Societat Aragonesa de Ciències Naturals i va organitzar el primer congrés de naturalistes a Saragossa (1908). La major part dels exemplars es troben al Col·legi del Salvador de Saragossa, i també al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Fons botànic
Aquesta col·lecció inclou 173 mostres de líquens del territori espanyol i algunes poques de països com Mèxic o l’Índia.
Consulta en línia
Es troba informatitzada íntegrament i disponible en línea al portal GBIF.