Institut Botànic de Barcelona (IBB)
Fotografia. Laia Sabaté
L’Institut Botànic de Barcelona (IBB) és un centre de recerca mixt format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona, fundat l’any 1934.
Des dels seus inicis, l’IBB s’ha dedicat a l’estudi de la biodiversitat vegetal des d’una perspectiva científica, històrica i patrimonial. Amb el temps, però, els reptes ambientals actuals han impulsat una mirada més integradora que permet entendre la biodiversitat en tota la seva complexitat.
Avui investiguem les plantes, els fongs i els insectes, la seva diversitat, evolució i estructura genètica, així com les relacions que estableixen entre ells i el funcionament de les comunitats ecològiques. També analitzem la relació històrica entre les plantes i les societats humanes i els usos que n’hem fet al llarg del temps.
Alhora, l’Institut conserva col·leccions científiques de referència que permeten documentar i estudiar la biodiversitat. Actualment, l’IBB és el segon centre botànic de l’Estat espanyol per la importància científica i el volum de les seves col·leccions, que inclouen prop de 800.000 plecs d’herbari, una biblioteca especialitzada i un arxiu històric únic.
Plecs d'herbari
Anys de recerca
Publicacions en els darrers 25 anys
A l’Institut Botànic de Barcelona entenem el coneixement científic i patrimonial com una eina clau per tenir cura del planeta. Treballem amb rigor i respecte, integrant la recerca científica amb la conservació d’un patrimoni botànic i natural de gran valor, i amb una mirada oberta als reptes socials i ambientals del nostre temps.
Amb una clara vocació de servei públic, compartim el coneixement amb la societat, formem noves generacions de científiques i científics i col·laborem amb institucions i administracions per contribuir a una relació més conscient, responsable i sostenible amb el món natural.
Instal·lacions i serveis
Fotografia. Uxue Rezola · Laia Sabaté
Més de cent anys d'història
Dels les primeres col·leccions a la creació de l’Institut Botànic
La història de l’Institut Botànic de Barcelona no s’inicia amb una data concreta, sinó amb un procés que es desenvolupa al llarg de diverses dècades. Els seus primers antecedents es remunten a finals del segle XIX, concretament a 1882, amb la creació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a partir de les col·leccions llegades pel naturalista Francesc Martorell i Peña. Aquest museu esdevingué el nucli a partir del qual es van anar estructurant les diferents disciplines de les ciències naturals a la ciutat.
A començaments del segle XX, sota la direcció de Josep Maluquer i Nicolau, es van assentar les bases dels grans museus de zoologia, geologia i botànica, i es va començar a reconèixer la botànica com un àmbit científic amb identitat pròpia. En aquest context, l’any 1906 es va plantejar per primera vegada de manera clara la necessitat de crear un centre específic dedicat a l’estudi de les plantes, que permetés reunir els herbaris existents i impulsar la recerca botànica a Barcelona.
Aquest projecte va començar a fer-se realitat amb les primeres campanyes de recol·lecció de plantes, iniciades el 1907. Durant aquells primers anys es van reunir centenars d’exemplars procedents de diferents indrets del territori, que constituïren el nucli inicial dels herbaris. Tot i que la iniciativa es va interrompre al cap de poc temps, aquestes col·leccions es van integrar al Museu de Ciències Naturals i van establir una base sòlida per al desenvolupament posterior de la botànica a la ciutat. Pocs anys més tard, una figura clau donés forma definitiva a aquest projecte: Pius Font i Quer.
Pius Font i Quer i la fundació de l'IBB
La figura que marca definitivament aquest procés és la del botànic Pius Font i Quer (1888–1964), fundador i primer director de l’Institut, i una de les personalitats més decisives de la botànica catalana del segle XX.
Font i Quer arribà a la botànica per camins indirectes. Ingressà a la Universitat de Barcelona el 1905 per estudiar ciències químiques, però un curs de botànica despertà la seva veritable vocació. Per aprofundir en aquest camp optà per cursar Farmàcia, l’única carrera on s’ensenyava botànica de manera reglada, i es llicencià el 1910. L’any següent obtingué el doctorat.
L’any 1916 s’incorporà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, fins a l’esclat de la Guerra Civil, es convertí en el principal motor de la botànica catalana. Ja el 1917 defensà la creació d’un Institut Botànic, amb la idea de concentrar els herbaris catalans en una mateixa institució per facilitar la recerca present i futura. Tanmateix, el projecte no es pogué materialitzar de seguida a causa de la manca de recursos i les dificultats institucionals, i Font i Quer orientà els seus esforços a una tasca fonamental: conservar, ampliar i ordenar els herbaris.
Nomenat director del Museu el 1921, impulsà una expansió espectacular de les col·leccions, que passaren d’uns mil a desenes de milers de plecs gràcies a intensives prospeccions botàniques. Durant la dècada de 1930 assumí també la direcció del Jardí Botànic, que fins aleshores estava ubicat al Parc de la Ciutadella, i n’impulsà el trasllat a Montjuïc, aprofitant les pedreres de la Foixarda.
Finalment, l’any 1934, el seu projecte més anhelat es va fer realitat: la creació oficial de l’Institut Botànic de Barcelona, com a centre autònom nascut a partir del departament de Botànica del Museu. Font i Quer en fou nomenat director, culminant així dècades d’esforç per dotar Barcelona d’una institució científica dedicada plenament a l’estudi de les plantes.
L'Institut Botànic durant la Guerra Civil i la postguerra
L’Institut Botànic de Barcelona es va constituir oficialment l’any 1934, culminant un projecte científic llargament perseguit. En aquesta primera etapa, l’Institut va consolidar les col·leccions botàniques, va reforçar la recerca i es va convertir en un centre de referència per a l’estudi de la flora ibèrica i mediterrània.
Però aquest període també va quedar profundament marcat pels esdeveniments històrics. Durant la Guerra Civil, l’edifici de la Ciutadella, on estava situat l’Institut, representava un risc per a les col·leccions. Per protegir-les, es traslladaren a una torre del carrer Sant Gervasi cedida pel propietari, més allunyada de possibles objectius militars.
El 1939, amb el canvi de règim, Pius Font i Quer fou destituït i processat, i Antoni de Bolòs i Vayreda, que ja treballava com a conservador, assumí la direcció provisional. Bolòs es trobà amb una institució amb pocs recursos i gairebé sense personal, i la seva prioritat fou conservar, ampliar i ordenar les col·leccions. El 1940 va traslladar l’Institut a un edifici provisional del Parc de Montjuïc, construït per a l’Exposició Internacional de 1929, on romandria fins al 2003.
Durant aquesta època, Bolòs també va impulsar noves col·leccions, inicià l’estudi sistemàtic de la flora i establí les bases de la fitocenologia catalana. Malgrat les dificultats, el treball científic continuà. Finalment, el 1944 se li reconegué oficialment el càrrec de Conservador tècnic, i l’Institut continuà consolidant-se com a centre científic de referència sota la seva direcció.
El CSIC, el centre mixt i l’actualitat de l’IBB
A partir de 1946, l’Institut Botànic de Barcelona va establir vincles oficials amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), convertint-se en un centre adscrit. Això va permetre dotar l’Institut de beques de formació, places de col·laboradors científics i suport per al desenvolupament de projectes de recerca. Pius Font i Quer, que va poder tornar a l’Institut, fou nomenat encarregat de la Secció de Flora Hispànica del CSIC, la qual cosa li permeté continuar la seva labor científica tot i la precarietat de recursos.
Durant les dècades següents, l’Institut continuà ampliant les col·leccions i consolidant el seu paper com a centre de referència en botànica catalana i ibèrica. Amb directors com Oriol de Bolòs i posteriorment Josep M. Montserrat, l’IBB inicià projectes clau com l’elaboració de la Flora dels Països Catalans i la col·laboració amb investigadors internacionals.
L’any 1998 es firmà un nou conveni que convertí l’Institut en centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona, obrint la porta a la construcció del nou edifici dins del Nou Jardí Botànic, inaugurat el 2003. Des d’aquest moment, la presència del CSIC a l’Institut s’ha anat consolidant progressivament, reforçant-ne l’orientació cap a la recerca. La incorporació de personal investigador vinculat al CSIC ha contribuït a ampliar i diversificar les línies científiques, que han evolucionat des d’un enfocament principalment centrat en la flora i la taxonomia botànica cap a una mirada més integradora sobre la biodiversitat.
Avui, l’IBB desenvolupa recerca sobre plantes, fongs i insectes des de perspectives que abasten la sistemàtica, la genètica, l’evolució i l’ecologia, amb una atenció especial a les relacions entre organismes, el funcionament de les comunitats ecològiques i els reptes de conservació en un context de canvi global. Aquesta evolució ha consolidat l’Institut com un centre de referència en l’estudi de la biodiversitat, sense perdre la seva vocació històrica de custòdia i documentació del patrimoni natural.
Fotografia. Laia Sabaté
Organigrama
La gestió i el funcionament de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) s’estructuren a través dels òrgans següents:
L’òrgan rector del centre és la Comissió Rectora, formada per dos representants del CSIC i dos representants del Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A més, participen la Direcció, Vicedirecció i Gerència de l’Institut.
Els òrgans de direcció i gestió inclouen la Direcció, la Vicedirecció, la Gerència i la Junta de l’IBB. La Junta està integrada per la direcció, la vicedirecció, els caps de línia de recerca, la gerència i els representants del personal.
Els òrgans d’assessorament estan formats pel Claustre Científic, integrat pel personal investigador doctor de l’IBB, i pel Comitè d’Assessorament Extern, constituït per investigadors i investigadores de reconegut prestigi en l’àmbit de les ciències naturals.
Direcció i responsables actuals
Actualment, el director de l’Institut Botànic de Barcelona és el Dr. Jesús Gómez-Zurita, la vicedirectora és la Dra. Neus Ibánez i el gerent, Carlos Silva.
Els caps de línia de recerca són:
Dr. Jordi López-Pujol, responsable de la línia de Biodiversitat, biogeografia i conservació vegetal.
Dr. Gerard Talavera, responsable de la línia de Biologia evolutiva i ecologia.
Els representants del personal són el Dr. Jaume Pellicer i Mar Ferreras.