Més de 3.500 espècies han estat exposades a temperatures sense precedents entre 2024 i 2025, segons un estudi publicat a Nature Climate Change
A Mèxic es van documentar morts per cop de calor en mones udoladores (Alouatta) durant el mateix període que el model havia assenyalat com a crític. (VIA Pixabay).
En una època de canvis ambientals accelerats, protegir la biodiversitat exigeix identificar les espècies i les regions més vulnerables. En aquest context, un equip internacional liderat per l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB) ha desenvolupat el primer sistema global d’alerta primerenca capaç de preveure quan i on les espècies de vertebrats podrien estar exposades a temperatures extremes sense precedents amb fins a nou mesos d’antelació.
“Les onades de calor extremes es produeixen més ràpidament del que els cicles tradicionals de conservació poden respondre, i possiblement això augmentarà en freqüència en les properes dècades”, introdueix Josep M. Serra-Diaz, investigador de l’Institut Botànic de Barcelona i líder de l’estudi publicat a Nature Climate Change. “El nostre sistema d’alerta primerenca proporciona els mesos d’antelació que les agències i les comunitats locals necessiten per preparar-se davant els impactes i actuar abans que les crisis es desencadenin”, afegeix el científic.
Extrems climàtics sobre una biodiversitat vulnerable
Per desenvolupar aquest sistema, l’equip va utilitzar prediccions climàtiques per anticipar quines condicions experimentarien les espècies entre maig de 2024 i febrer de 2025. Per fer-ho, van combinar el sistema de predicció estacional GEOS-S2S de la NASA amb registres històrics de temperatura de més de 30.000 mamífers, ocells, rèptils i amfibis.
Els resultats indicaren que més de 3.500 espècies podrien estar exposades, en algun moment d’aquest període, a temperatures més altes que qualsevol registrada anteriorment dins de la seva àrea de distribució. En altres paraules, es tractaria de condicions de calor que aquestes espècies mai no havien experimentat abans en els territoris on viuen.
Més de 1.250 d’aquestes espècies ja estaven considerades vulnerables, en perill o en perill crític, evidenciant com els extrems climàtics s’afegeixen a una crisi de biodiversitat ja existent.
“Les onades de calor extremes es produeixen més ràpidament del que els cicles tradicionals de conservació poden respondre, i possiblement això augmentarà en freqüència en les properes dècades. El nostre sistema d’alerta proporciona els mesos d’antelació que les agències i les comunitats locals necessiten».
Les alertes es transformen en impactes a Mèxic, l’Àfrica subsahariana i la regió de l’Himàlaia: els grans punts crítics
Aquestes prediccions es van confirmar posteriorment amb observacions sobre el terreny. A Mèxic, especialment a la península de Yucatán i a l’estat de Tabasco, es van documentar morts per cop de calor en mones udoladores (Alouatta) durant el mateix període que el model havia assenyalat com a crític.
Patrons similars es van registrar a l’Àfrica subsahariana —inclosa la conca del Congo— i a l’Himàlaia, on les temperatures van superar o es van aproximar als límits de tolerància de moltes espècies. També a l’Índia, el Pakistan i l’oest d’Austràlia es van observar morts d’aus, ratpenats i altres animals coincidint amb els mesos previstos pel model.
Un sistema que ens permet actuar abans de la crisi
El sistema d’alerta primerenca fa més que indicar on és probable que es produeixi l’exposició. També estima quant de temps les espècies poden romandre sota estrès tèrmic i amb quanta antelació es poden detectar els riscos.
Moltes regions del món haurien rebut avisos entre tres i cinc mesos abans de l’inici del màxim d’exposició, creant una finestra operativa per preparar programes de monitoratge i desplegar mesures de mitigació com ara provisió d’aigua, estructures d’ombra o translocacions d’emergència. El sistema també permet prioritzar les regions on la vigilància i la intervenció poden ser més urgents, oferint a les autoritats de conservació un marc per assignar recursos limitats de manera més eficaç.
“La conservació ha estat tradicionalment reactiva, responent després que una crisi ja hagi causat danys. Però amb la capacitat d’anticipar la calor extrema mesos abans, podem avançar cap a una protecció proactiva de la biodiversitat”, assenyala Serra-Diaz.
Segons els investigadors, el sistema representa una nova generació d’eines ecològiques: no pensades per descriure escenaris climàtics llunyans, sinó per guiar decisions urgents en temps gairebé real. En un planeta cada vegada més exposat a extrems climàtics, anticipar-se ja no és una opció: és una necessitat.
“La conservació ha estat tradicionalment reactiva, responent després que una crisi ja hagi causat danys. Però amb la capacitat d’anticipar la calor extrema mesos abans, podem avançar cap a una protecció proactiva de la biodiversitat”.
Article de referència
Serra Diaz, J.M. et al. (2026). A global early warning system for predicting exposure of biodiversity to extreme heat. Nature Climate Change. DOI: 10.1038/s41558-026-02642-9