Línies de recerca
Fotografia. Laia Sabaté
A l’IBB estudiem la biodiversitat des d’una perspectiva integradora, combinant recerca bàsica i aplicada. Investiguem principalment les plantes, els insectes i els fongs per comprendre la seva diversitat, la seva evolució, les seves interaccions amb altres organismes i amb el medi, i la seva vulnerabilitat davant els reptes actuals.
La recerca de l’IBB s’organitza al voltant de tres gans línies de recerca, obertes i interconnectades, que reflecteixen aquesta mirada integradora: Biodiversitat, sistemàtica i evolució; Ecologia, conservació i canvi global; i Ciència, societat i reptes globals.
Fotografia. Gerard Talavera
Davant la crisi global de la biodiversitat, aquesta línia de recerca se centra a explorar la riquesa de la vida al llarg de l’arbre evolutiu. Des de la caracterització d’espècies i comunitats fins als estudis sistemàtics i filogenètics, treballem per comprendre les relacions evolutives entre els organismes, els patrons biogeogràfics i l’organització de les comunitats biològiques.
L’estudi de l’evolució és clau per entendre l’origen de la biodiversitat i la capacitat d’adaptació de les espècies. Integrant dades biològiques, genètiques i genòmiques amb informació filogenètica, analitzem com s’ha generat la diversitat de la vida i quins mecanismes permeten a les espècies respondre als canvis ambientals. Aquest coneixement aporta eines fonamentals per orientar la conservació, la gestió dels ecosistemes i la predicció de les respostes de la biodiversitat davant dels grans reptes globals.
Aproximacions
Sistemàtica molecular, filogenòmica, taxonomia, biogeografia, genòmica de l’adaptació, organització del genoma, diversificació, especiació, macroevolució i evolució de caràcters.
Genòmica evolutiva i funcional
IP: Josefa González
Ecologia de micorrizes
IP: Laura M. Suz
PaleoEcology
IP: David Peris
Evolució i sistemàtica de plantes
IP: Cristina Roquet
Genòmica ambiental i ecologia microbiana
IP: David Tarragó
Fotografia. Laia Sabaté
Entendre la biodiversitat implica anar més enllà de saber quines espècies existeixen: cal conèixer com viuen, què les diferencia i com es relacionen entre elles i amb el seu entorn. En aquesta línia estudiem les interaccions entre plantes i altres organismes —des de pol·linitzadors i herbívors fins a simbionts i microorganismes— i com aquestes relacions construeixen xarxes complexes que sostenen la dinàmica dels ecosistemes.
Davant d’un món en canvi constant i amb nous reptes per a la conservació, treballem amb grans volums de dades i eines d’ecoinformàtica per avaluar la vulnerabilitat dels ecosistemes i orientar accions de conservació. Aquest enfocament es complementa amb estudis centrats en espècies sensibles o invasores, amb l’objectiu de millorar-ne la monitorització i contribuir a decisions de gestió que en garanteixin la supervivència o en redueixin l’impacte.
Aproximacions
Ecologia del moviment, interacció animal–planta, interacció fong–planta, ecologia aplicada, modelització ecològica i bioclimàtica, invasions biològiques i genètica del paisatge.
Genòmica evolutiva i funcional
IP: Josefa González
Ecologia de micorrizes
IP: Laura M. Suz
PaleoEcology
IP: David Peris
Evolució i sistemàtica de plantes
IP: Cristina Roquet
Genòmica ambiental i ecologia microbiana
IP: David Tarragó
Aquesta línia de recerca posa el focus en el diàleg entre la ciència i la societat. Investiguem la història del coneixement científic, el valor cultural de les col·leccions i la relació de la ciència amb les comunitats i els contextos socials i culturals. Alhora, promovem una cultura científica oberta i inclusiva, amb especial atenció a la igualtat i a la participació de les dones i les nenes en la ciència. El coneixement generat en aquest àmbit vol contribuir a una ciutadania més informada i a la presa de decisions polítiques i socials més conscients i responsables.
Aproximacions
Història de la ciència · Col·leccions científiques · Etnobotànica · Dona i ciència · Reptes ambientals · Ciència ciutadana