Col·leccions històriques
Fotografia. Laia Sabaté
Al llarg de la seva història, l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) ha anat adquirint herbaris històrics recol·lectats entre el segle XVII i principis del XX, en gran part gràcies al seu fundador Pius Font i Quer. Aquestes col·leccions es conserven separades de l’herbari general i mantenen l’ordenació original de l’autor.
Quines col·leccions custodiem?
L’herbari Salvador, l’herbari més antic d’Espanya amb plantes espanyoles, és un testimoni excepcional de més de tres segles d’història de la botànica. Incorporat al patrimoni científic l’any 1945 gràcies a Pius Font i Quer, l’herbari prové dels descendents de la família Salvador.
El fons reuneix exemplars recol·lectats principalment durant els segles XVII i XVIII, amb una aportació destacada de Jaume Salvador i Pedrol (1649–1740) i del seu fill Joan Salvador i Riera (1683–1725), figures clau de la botànica catalana i europea del seu temps. A més, l’herbari reflecteix una intensa xarxa d’intercanvis científics internacionals, amb plantes enviades per alguns dels botànics més prestigiosos de l’època, com Joseph Pitton de Tournefort, James Petiver, Herman Boerhaave, Pierre Magnol, Antoine de Jussieu o Sébastien Vaillant, entre molts d’altres.
Un fons ampli i divers
Actualment, l’herbari Salvador conserva un total de 4.956 espècimens. El nucli principal està format per 4.053 plecs, que van ser informatitzats sota la direcció del Dr. Àngel Romo en el marc del Pla Nacional de Patrimoni Històric, i posteriorment estudiats per la Dra. Neus Ibáñez en la seva tesi doctoral (2006).
Annexos i noves incorporacions
El fons es completa amb un annex de 832 plecs, que inclou plantes americanes de James Petiver i plantes europees de Francesc Xavier Bolòs, donades a la família Salvador durant el segle XIX. Aquest conjunt va ser estudiat i informatitzat l’any 2013 per la Dra. Neus Ibáñez i el Sr. Josep Aurell. Finalment, l’any 2014 s’hi van incorporar 67 nous plecs, procedents dels descendents de la família Salvador.
El fons es consultable a través de la plataforma Museu Obert.
Francesc Bolòs i Germà (1773–1844) va ser un farmacèutic i naturalista que, a finals del segle XVIII, estudià la flora de la Catalunya septentrional, especialment als voltants d’Olot. També contribuí al descobriment de la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa i fou iniciador de les observacions meteorològiques en aquest municipi.
Fou corresponsal del Jardí Botànic de Madrid i mantingué relació amb diversos botànics contemporanis, com Casimiro Gómez Ortega, Mariano de Lagasca, Pierre André Pourret, José Quer, el seu avi Joan Minuart o Miquel Bernades.
El fons botànic
L’herbari de Francesc Bolòs està format per 3.914 espècimens, recol·lectats principalment a Catalunya. Una part molt significativa procedeix de l’entorn d’Olot, però també inclou plantes dels Pirineus, territori que explorà juntament amb Pierre André Pourret.
Intercanvis i documentació
La col·lecció conserva exemplars obtinguts per intercanvi amb altres botànics, com Antoine Gouan o Ignacio Seriola. Els plecs presenten etiquetes amb descripcions prelinneanes i linneanes, sovint sense indicació precisa de la localitat de recol·lecció.
Estudi i consulta en línia
La col·lecció està completament informatitzada i digitalitzada es pot consultar en línia a través de GBIF.
Ingrés a la institució
L’herbari fou cedit en règim de dipòsit a l’Institut Botànic de Barcelona l’any 1934 per Antoni de Bolòs.
A finals del segle XVIII, diverses expedicions científiques espanyoles exploraren els territoris d’ultramar amb l’objectiu de documentar la seva riquesa natural. D’aquest context sorgeix l’herbari de Ruiz & Pavón, un conjunt excepcional d’exemplars botànics procedents de les colònies americanes, que actualment es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona.
L’herbari es formà arran de l’Expedición Botánica al Virreinato del Perú y Chile (1777–1788), encapçalada per Hipólito Ruiz (1754–1815) i José Pavón (1754–1844), amb la participació de Joseph Dombey (1742–1794) i dels dibuixants Joseph Brunete i Isidro Gálvez. Posteriorment, s’hi incorporà Juan Tafalla (1755–1811), que continuà els treballs de camp a Perú i a l’Equador.
El 1788, Ruiz i Pavón retornaren a Espanya amb milers d’exemplars d’herbari, làmines i altres materials d’interès naturalista. Dombey havia tornat abans, el 1784, mentre que Tafalla restà a Amèrica, on explorà la regió de Guayaquil (1799–1802) i els Andes de l’Equador.
El fons botànic
L’herbari Ruiz & Pavón està format per 698 plecs, tots inclosos en el catàleg dels herbaris cedits per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Els exemplars es conserven agrupats en 23 caixes, ordenades per famílies segons el número de catàleg de la RACAB. Només un centenar de plecs estan datats, amb recol·leccions compreses entre 1778 i 1809.
Digitalització i valor científic
La col·lecció es troba totalment informatitzada i, gràcies al projecte Latin American Plants Initiative (LAPI), es van digitalitzar 243 plecs d’alt interès nomenclatural, reforçant el seu valor com a font de referència per a la recerca botànica.
Consulta en línia
L’herbari es pot consultar en línia a través de GBIF. Actualment, hi ha disponibles gairebé la totalitat dels espècimens, incloent-hi una part significativa amb imatge associada.
Ingrés a la institució
La col·lecció fou cedida en règim de dipòsit a l’Institut Botànic de Barcelona l’any 1925 per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que l’havia adquirit prèviament del Museo de Ciencias Naturales de Madrid.
Miquel Bernades i Mainader (1708–1771) fou una figura destacada de la botànica del segle XVIII. Metge del rei Carles III, exercí com a primer professor de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid entre 1764 i 1771, càrrec que assumí després de Josep Quer i Martínez. Durant la seva activitat científica herboritzà pel sud de França, el Principat, el País Valencià, Mallorca i Castella.
Fruit d’aquest treball elaborà el manuscrit inèdit Specimen Florae Hispanicae, que recollia la descripció d’uns 2.000 tàxons, molts d’ells nous, il·lustrats amb més de 120 dibuixos. L’obra incloïa, a més, els noms vernacles, els usos i les localitats de les plantes descrites.
El seu fill, Miquel Bernades i Clarís (1750–1801), heretà aquest llegat científic i s’encarregà d’ampliar-lo i millorar-lo. Doctor en medicina per la Universitat de Montpeller, fou nomenat segon catedràtic del Real Jardín Botánico de Madrid l’any 1793, succeint Antoni Palau i Verdera.
El fons botànic
L’herbari Bernades està format per 814 plecs agrupats en 243 carpetes, cadascuna identificada amb un número del catàleg de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Les plantes es conserven enganxades a l’anvers del plec, amb les descripcions linneanes, mentre que les descripcions prelinneanes es troben al revers.
Procedència i cronologia
Només 134 plecs estan datats: 132 corresponen a recol·leccions de Bernades pare, realitzades entre 1740 i 1770, i dos a Bernades fill, datats el 1766 i el 1783. El fons inclou principalment plantes dels voltants de Madrid i de la Cerdanya.
Estudi i consulta en línia
La col·lecció està totalment informatitzada i va ser estudiada per la Dra. Neus Ibáñez en la seva tesi doctoral (2006). Actualment, l’herbari es pot consultar en línia a través de GBIF, amb la major part dels espècimens disponibles.
Ingrés a la institució
L’herbari de Miquel Bernades i Mainader i Miquel Bernades i Clarís fou cedit en règim de dipòsit a l’Institut Botànic de Barcelona l’any 1925 per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Antoni Cebrià Costa i Cuixart (1817–1886) fou professor a la Universitat de Barcelona i, el 1847, nomenat director del Jardí Botànic de la ciutat. Considerat el precursor de la botànica catalana moderna, la seva obra Introducción a la Flora de Cataluña (1864) va ser la primera síntesi publicada de la flora catalana i marcà un punt de referència fonamental per a la investigació posterior.
L’herbari Costa inclou els exemplars en què es basaren moltes de les descripcions dels tàxons identificats per l’autor, com Eleusine barcinonensis Costa o Delphinium loscosii Costa, així com d’altres botànics com Heinrich Moritz Willkomm. Aquest conjunt és un material imprescindible per resoldre els punts crítics de la seva obra fonamental. El mateix Costa, a la segona edició de la Introducción a la Flora de Cataluña (1877), assenyalava: «hemos cuidado con el esmero posible de formar el (herbario) de Cataluña, que consta de todos los ejemplares que ha sido posible reunir, así los triviales y los no tan comunes, como los raros y los que nos han servido para establecer nuestro juicio…».
El fons botànic
L’herbari conté aproximadament 15.000 exemplars, tots recol·lectats a Catalunya. Tot i haver estat revisat per Pius Font i Quer i Antoni de Bolòs, encara està pendent de ser informatitzat i estudiat completament.
Consulta en línia
De moment, només 253 plecs estan informatitzats i disponibles al portal GBIF, incloent-hi 9 espècimens tipus i 11 amb imatges.
Ingrés a la institució
L’herbari fou cedit a l’Institut Botànic de Barcelona en règim de dipòsit per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1925.
Estanislau Vayreda i Vila (1848–1901), llicenciat en Farmàcia, fou deixeble i col·laborador d’Antoni Cebrià Costa. Herboritzà extensament per gran part de Catalunya, així com per l’antiga Castella la Nova, Aragó i el sud de França. Mantenia correspondència amb més d’un centenar de científics i intel·lectuals, tant nacionals com internacionals, i participà en diverses societats botàniques, com la Sociedad Española de Historia Natural, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Sociedad Linneana Matritense, la Société Helvétique pour l’Échange des Plantes i la Societat Botànica Barcelonesa.
Vayreda publicà una vintena de treballs sobre flora i vegetació en revistes científiques, i fou dels primers autors en publicar en català, amb obres com Excursió botànica al Baix Empordà (1881) i Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882).
El fons botànic
L’herbari conté aproximadament 30.000 exemplars, principalment de Catalunya, amb especial atenció a la Garrotxa, les Guilleries i l’Empordà. També inclou espècimens procedents d’intercanvi amb botànics europeus gràcies a la seva participació en societats científiques. La col·lecció inclou plecs tipus de taxons descrits per Vayreda i per Costa, com Allium pyrenaicum Costa & Vayreda, i està distribuïda en 163 volums.
Consulta en línia
De moment, només 205 plecs estan informatitzats i disponibles al portal GBIF, amb 37 espècimens amb imatges, i 8 espècimens tipus.
Ingrés a la institució
L’herbari fou cedit a l’Institut Botànic de Barcelona en règim de dipòsit pel seu fill, Pere Vayreda i Olives, l’any 1934.
Frederic Trèmols i Borrell (1831–1900), químic i botànic català, fou soci i cofundador de la Societat Botànica Barcelonesa (1872–1878). Herboritzà extensament i participà activament en intercanvis científics amb botànics europeus, convertint el seu herbari en un dels primers herbaris europeus de Catalunya amb gran diversitat geogràfica.
L’herbari inclou plecs obtinguts majoritàriament mitjançant la Société Helvétique pour l’Échange des Plantes i la Societat Botànica Barcelonesa. Conté espècimens de diverses procedències i inclou plecs tipus, contribuint així a la documentació de taxons rellevants del segle XIX.
El fons botànic
La col·lecció està formada per 12.953 espècimens distribuïts en 58 volums reordenats per Antoni Marcos, dos volums amb l’estructura original de Trèmols, quatre capses del gènere Hieracium i 85 capses de material addicional.
Estudi i digitalització
Entre 1930 i 1960, Antoni Marcos revisà profundament l’herbari, afegint noves etiquetes i reordenant-lo segons el Conspectus florae europaeae de Carl Fredik Nyman. Actualment, està completament informatitzat gràcies a la tesi de Laura Gavioli.
Consulta en línia
La col·lecció està disponible a GBIF exceptuant tres plecs que no estan identificats.
Ingrés a la institució
L’herbari fou cedit a l’Institut Botànic de Barcelona en règim de dipòsit per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1925.
L’herbari de la Societat Botànica Barcelonesa (SBB) fou creat per consolidar un herbari col·lectiu amb l’objectiu de documentar la flora ibèrica. La societat, activa entre 1872 i 1878, seguia el model de la Société Helvétique pour l’Échange des Plantes i comptava amb socis com Joan Joaquim Rodríguez Femenias, Frederic Trèmols, Estanislau Vayreda i el Comte de Torrepando. Cada soci aportava plantes per a intercanvi amb els altres membres, amb l’objectiu de construir un fons ampli i diversificat, ordenat i etiquetat correctament.
La SBB aplegava plantes de tota la península Ibèrica i de la regió mediterrània, recol·lectades tant per botànics catalans com Vayreda, Trèmols, Ramón Bolòs o Rodríguez Femenias, com per botànics europeus com Michel Gandoger, Jean Odon Debeaux o Pierre Marguérite Édouard Timbal-Lagrave.
El fons botànic
L’herbari està format per 1.213 plecs corresponents a 1.120 tàxons diferents, distribuïts en 470 carpetes i 24 caixes. Els plecs es troben ordenats segons el número del catàleg general de la RACAB.
Estudi i digitalització
La col·lecció està completament informatitzada i va ser estudiada per la Dra. Neus Ibáñez en la seva tesi doctoral (2006).
Consulta en línia
L’herbari es pot consultar en línia a través de GBIF.
Ingrés a la institució
La col·lecció fou cedida a l’Institut Botànic de Barcelona en règim de dipòsit per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1925.
Joan Cadevall i Diars (1846–1921), llicenciat en Ciències Naturals, es dedicà a l’ensenyament i fou director de l’Escola Pia de Terrassa. Alhora desenvolupà una gran activitat científica, sent l’autor de la primera flora il·lustrada de Catalunya —Flora de Catalunya (1913-1932)– amb claus d’identificació i descripcions. Per a elaborar aquesta obra, Cadevall estudià herbaris històrics com els d’Antoni Cebrià Costa, Frederic Trèmols i Estanislau Vayreda, mentre formava el seu propi herbari.
El fons botànic
La col·lecció està formada per 8.246 plecs distribuïts en 180 caixes, incloent 144 famílies i 960 gèneres. Les més abundants, segons el nombre de plecs, són Asteraceae, Poaceae, Fabaceae i Lamiaceae. Els espècimens procedeixen principalment de Catalunya, però també de França, Suïssa i Itàlia, entre d’altres. Les plantes van ser recol·lectades entre 1840 i 1920, principalment per Cadevall, però també per botànics contemporanis com el germà Sennen, Carlos Pau, Manuel Llenas, Georges-François Reuter i Pius Font i Quer.
Aquest herbari va ser utilitzat per a l’elaboració de la Flora dels Països Catalans, i alguns plecs van ser revisats per Oriol de Bolòs.
Estudi i digitalització
La informatització es realitzà amb el programari DAC entre 1994 i 1995 i, el 2009, es traspassà a l’aplicació HERBAR, utilitzada actualment a l’herbari. Per a més informació sobre l’autor, es pot consultar el seu fons documental conservat a l’Arxiu Històric de l’IBB.
Consulta en línia
La col·lecció està disponible a GBIF.
Ingrés a la institució
L’herbari fou cedit al Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals –embrió de l’actual IBB– pel seu propietari l’any 1919.
El germà Sennen (Etienne Marcellin Granier-Blanc, 1861–1937) realitzà grans exploracions florístiques a la península Ibèrica i al Marroc, i proposà nombroses novetats nomenclaturals. La seva obra cabdal fou l’exsiccata Plantes d’Espagne, amb 10.309 números distribuïts en trenta sèries preparades i editades entre 1907 i 1937. Aquesta exsiccata arribà a més de quatre-cents mil plecs distribuïts a les principals institucions europees del seu temps.
Sennen establí relació amb botànics destacats de l’època com Carlos Pau, Hyppolyte Jacques Coste o Pius Font i Quer. A més, dins de les Escoles Cristianes comptava amb diversos col·laboradors que recol·lectaren per a l’exsiccata, com el germà Mauricio (Marroc), el germà Elías (Castella), el germà Bianor (Balears) i el germà Jerónimo (País Valencià i Múrcia), entre d’altres.
El fons botànic
L’herbari està format aproximadament per 80.000 plecs. Ha estat estudiat parcialment per a l’elaboració de Flora iberica i pels seus tipus del Nord d’Àfrica, però encara resta per informatitzar. Aquest fons és fonamental per interpretar les nombroses propostes de nomenclatura del seu autor.
Consulta en línia
La col·lecció es troba disponible a GBIF on hi ha els 2.892 plecs actualment informatitzats.
Ingrés a la institució
L’herbari fou comprat per l’Ajuntament de Barcelona a les Escoles Cristianes de la Bonanova entre 1949 i 1950 i, posteriorment, donat a l’IBB.
La Hieraciotheca Gallica et Hispanica fou elaborada per Casimir Arvet-Touvet (1841–1913) i Marie Clément Gaston Gautier (1841–1911). La col·lecció està formada per 20 fascicles que contenen 1.643 espècies franceses i 427 espècies hispàniques del gènere Hieracium. A principis del segle XX, es van fer 10 remeses que es repartiren a diverses institucions d’Europa. La remesa conservada a l’herbari BC de l’Institut Botànic de Barcelona fou lliurada a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) en agraïment a la col·laboració de Frederic Trèmols, un dels seus membres més eminents, en la formació d’aquesta exsiccata.
El fons botànic
Les etiquetes dels plecs estan impreses i mantenen una estructura molt homogènia en tota la col·lecció. Això facilita la consulta i la documentació precisa de cada espècimen.
Estudi i digitalització
L’any 2012, la col·lecció va ser digitalitzada i tractada amb aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR). El text resultant es va convertir automàticament en un fitxer tabulat i les etiquetes fosques o poc intel·ligibles van ser transcrites manualment. Finalment, tots els registres es van revisar manualment, produint un total de 2.108 registres que representen la totalitat de la col·lecció i que són consultables a la base de dades de l’IBB.
Consulta en línia
La col·lecció es troba disponible a GBIF.
Ingrés a la institució
La remesa fou lliurada a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona dins l’herbari BC.
La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) es va crear l’any 1899 a Barcelona i es dotà, tan aviat com fou possible, d’una biblioteca i d’un petit museu que incloïa, com a mínim des del 1904, un herbari. Inicialment, aquesta col·lecció es conservava als locals de la Institució al Centre Excursionista de Catalunya. De manera transitòria l’any 1916, i definitivament el 1917, quedà sota la responsabilitat de Pius Font i Quer, soci de la ICHN i naturalista agregat del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Amb la creació de l’actual Institut Botànic de Barcelona (IBB) el 1934, l’herbari es mantingué segregat de l’herbari general.
El fons botànic
La col·lecció està formada per 1.202 plecs, recollits entre els anys 1819 i 1916 per prop de dos-cents botànics. Es troben reunits en 26 caixes, cadascuna amb plecs corresponents a 2 o 3 famílies, sense cap ordre específic. Inclou plantes cedides per la família de Frederic Trèmols l’any 1912, part de l’exsiccata Plantes d’Espagne del germà Sennen (1905–1916) i herboritzacions dels membres de la Institució.
Consulta en línia
La col·lecció està disponible a GBIF (exportació de dades: novembre de 2019).
Ingrés a la institució
L’herbari va quedar sota la responsabilitat de Pius Font i Quer el 1917 i es conserva a l’actual Institut Botànic de Barcelona.