Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964) fou un botànic i farmacèutic que va dur a terme una considerable tasca divulgativa de la botànica. Les prospeccions botàniques que va realitzar per tota la península Ibèrica i el protectorat espanyol del Marroc van significar una important incorporació de plecs a l’herbari BC, plecs que s’han usat per redactar obres com la Flora dels Països Catalans o Flora iberica.

A banda de la important tasca docent que va dur a terme en la seva època com a professor de la Universitat de Barcelona, Pius Font i Quer destaca per promoure la segregació del departament de botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) en una nova entitat autònoma: l’Institut Botànic de Barcelona (IBB). Aquesta institució, creada al 1934, buscava aprofundir en el patrimoni botànic català, estudiar col·leccions botàniques i esdevenir un centre de recerca botànica de qualitat.

El fons Font i Quer de l’IBB té un volum de 29 caixes de documents (5m/l), que abasten 1.105 agrupacions documentals i 23.000 pàgines. L’inventariat i la catalogació del fons van acabar l’any 2015 i, des de llavors, els registres són consultables al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques i Arxius del CSIC.

[slide-anything id=»21714″]

 

Contingut del fons

[symple_spacing size=»25″]