- Durada: exposició virtual permanent.
- Descripció: Aquesta exposició mostra un recull de 118 postals, les més significatives i interessants, dividides per àrees geogràfiques o temes representatius del Fons d’arxiu Carlos Pau Español (CPE). El Fons està format per més de 4.000 documents (cartes, postals, factures, etc.) que l’autor va guardar des del 1872 fins al 1937, any de la seva mort. El conjunt va ser donat aquest mateix any a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) on es conserva. Una primera part del fons ja es va catalogar prèviament i la part que restava per treballar ha estat digitalitzada el 2021 gràcies a la donació del Dr. Uriach i pròximament, tot el conjunt de documents estaran disponibles en línia. Les postals representen un 17% del material estudiat (266), mentre que la gran majoria (un 80%) són cartes i, el restant, documents varis (factures, rebuts, etc.). Aquesta gran presència de postals en el Fons CPE s’explica pel fet que, no només era una manera d’enviar salutacions o records des de llocs visitats, si no la manera més econòmica i ràpida de comunicar-se.
- Amb l’objectiu de posar en valor i mostrar una part del Fons CPE s’ha preparat aquesta petita exposició en línia amb una mostra de les postals, que s’han dividit per àrees geogràfiques i artístiques. L’interès principal recau en la possibilitat d’apreciar ciutats, monuments o obres d’art de principis del segle XX. El tema més representat és el Col·legi de la Bonanova a Sarrià perquè eren postals enviades pel Germà Sennen, important botànic de l’època i un dels principals corresponsals de Pau, que era professor en aquesta escola i segurament tenia accés a aquest material de la institució. També són molt interessants les postals que mostren pobles catalans i grans ciutats espanyoles o europees, ja que ens permeten veure com s’han modificat amb el pas del temps.
- Visitar l’exposició virtual
Aquest projecte ha estat realitzat gràcies a la donació del Dr. Uriach.
- Durada: del 19 de maig de 2014 al 3 d’abril de 2016.
- Descripció: Salvadoriana vol presentar un tresor del patrimoni científic de Barcelona poc conegut: el gabinet de curiositats creat, al llarg de dos segles i mig, per la família Salvador a la seva apotecaria del carrer Ample. Què era un gabinet de curiositats? Doncs un espai privat, obert només a visitants selectes, ple de mobles amb calaixos i prestatges, on s’acumulaven objectes de tota mena, d’origen natural la major part, reunits per la seva raresa, pel seu caràcter de curiositat i meravella. Durant tres segles, aquests gabinets van ser l’espai privilegiat per a desenvolupar la història natural, la disciplina que és a l’origen de les actuals ciències naturals. Cronològicament, els materials del Gabinet Salvador s’inicien a principis del segle XVII i arriben fins al bell mig del segle XIX. Geogràficament, parteixen de Barcelona per a connectar amb desenes de ciutats de l’Europa mediterrània i atlàntica. Des de la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample, cantonada amb Fusteria, els Salvador connectaren Barcelona amb aquesta xarxa de ciutats, on altres naturalistes mantenien gabinets de curiositats i intercanviaven coneixements i materials. Rescatar, preservar, estudiar i valoritzar el patrimoni científic serveix per a convertir-lo en una eina de coneixement.
- Més informació: catàleg
- Durada: del 9 de febrer de 2010 al 20 de febrer de 2011.
- Descripció: Una bioexpo per entrar en l’univers d’Eugeni Sierra i passejar per la seva vida: viatja a la Barcelona dels anys trenta, al Xile dels anys cinquanta i a l’interior de les seves il·lustracions. Posseir el do de l’art, posar-lo al servei de la ciència i mantenir-se en aquesta posició al llarg dels anys. Apassionar-se per la botànica, fer-ne una manera de viure. I tenir una família, canviar de país, perseguir els somnis a casa o en terres llunyanes. Aquestes són algunes de les afirmacions que es poden fer quan es parla d’Eugeni Sierra i Ràfols (1919-1999), un il·lustrador i botànic que va créixer sota el mestratge del gran científic Pius Font i Quer. Aquesta exposició vol ser un testimoni, un cofre ple de pistes que val la pena seguir per fer-se un retrat de qui era Eugeni Sierra i quina va ser la seva obra.
- Més informació: dossier de premsa, tríptic i catàleg
- Durada: del 27 de juny de 2008 al 30 de novembre de 2009.
- Descripció: Les fibres vegetals formen part de la nostra evolució cultural i del nostre progrés econòmic. En aquesta exposició us convidem a reflexionar sobre els usos de les fibres a la conca mediterrània, segons les plantes que ens les proporcionen i segons l’ús que en fem. Les trenes permeten fer cordes que uneixen objectes separats en l’espai, les trames i els ordits reuneixen les fibres de manera que s’estenguin en superfície, les fibres poden entrellaçar-se amb tiges més dures per fer cistells, també fem servir palmes blanquejades per a les grans celebracions… L’exposició vol ser, a més, un homenatge a la feina i l’habilitat dels artesans, a la seva imaginació per inventar eines per dominar les fibres i als oficis que han permès desenvolupar infinites solucions a partir de simples fragments vegetals.
- Més informació: dossier de premsa
- Durada: del 13 de març al 8 de juny de 2008.
- Descripció: Joaquim Conca (Barcelona, 1943) forma part d’un grup de creadors visuals vinculats a l’Escola d’Art i Disseny Eina. La seva especialització en il·lustració botànica i els seus anys de docència li permeten desplegar a l’Escola un procediment d’aprenentatge del dibuix a partir de l’observació directa de les plantes. Joaquim Conca va dibuixar la col·lecció de cinquanta-sis espècies de narcisos silvestres al viver i al laboratori de l’IBB. Són dibuixos producte d’una observació profunda, d’interactuar amb el model, amb un traç ferm i definit i que desprèn un aire oriental derivat del seu interès declarat envers la cal·ligrafia xinesa.
- Més informació: catàleg
- Durada: del 3 de maig al 31 de desembre de 2007.
- Descripció: Dona, artista i amb curiositat científica. Aquestes són les tres realitats que van fer de Suzanne Davit (1897-1973) una supervivent d’un temps –principis i mitjan segle XX– en què l’art i la ciència formaven part d’un món eminentment masculí; en què la botànica catalana intentava créixer amb la força de voluntat dels seus promotors com a única font d’energia. L’IBB, on l’autora va treballar des dels anys quaranta i on encara es conserven les 387 làmines que hi va produir, no ha volgut que la seva figura caigués en l’oblit. Aquesta exposició n’és la prova més evident.
- Més informació: dossier de premsa i catàleg
- Durada: del 30 de maig al 31 de desembre de 2007.
- Descripció: De vegades, només ens fixem en el que els nostres sentits poden percebre però, i si ens aturéssim a pensar què hi ha més enllà? Aquesta exposició ens vol apropar a un món desconegut per als nostres sentits, els colors que no veiem. Hi ha flors blaves, vermelles, roses, malves, però si fugim de la nostra mirada antropocèntrica, podem descobrir molts secrets de la natura envers els colors, com el diàleg de les flors amb els seus pol·linitzadors o les construccions intel·ligents per atraure les preses. Mitjançant les tècniques de fotografia ultraviolada i infraroja et convidem a descobrir una nova dimensió visual.
- Més informació: dossier de premsa
- Durada: del 6 d’abril al 10 de juliol de 2006.
- Descripció: Amb motiu de la celebració del bicentenari de la nova ubicació del Jardí Botànic de la Universitat de València, els il·lustradors científics Carles Puche, Jordi Corbera, Amadeu Blasco, Joaquim Conca i Eduardo Saiz s’han passejat entre aquestes plantes, observant aquelles que més els han cridat l’atenció per a traslladar-les, amb tot detall, al paper, ajudats de pinzells, plomins, llapis de grafit i aquarel·les. Es tracta d’una una bella exposició de 50 dibuixos naturalístics que bé podrien servir com a resum dels dos últims segles de la vida d’aquest Jardí Botànic.
- Més informació: dossier de premsa
- Durada: del 15 de juny al 26 de setembre de 2004.
- Descripció: Aquesta exposició intenta reflectir els paradigmes dominants en la concepció de la natura els tres darrers segles i com han estat plasmats en les col·leccions naturalistes catalanes. El sociòleg francès Edgar Morin concep la Terra (la Natura) com una pàtria; altres la conceben com un mercat. Alguns la respecten com a cosa sagrada; altres n’abominen com a cosa corrupta o com a vall de llàgrimes. Les concepcions i interpretacions de la natura canvien i han canviat segons els temps i les cultures. Les col·leccions naturalístiques ens testimonien com han canviat aquestes concepcions, tant pels objectes aplegats com per la manera d’organitzar-los i ordenar-los. En el segle XXI l’únic paradigma possible hauria de ser el de la sostenibilitat i la preservació de la biodiversitat. El possible abast i les limitacions inherents a aquest paradigma queden recollides al final de l’exposició.
- Més informació: dossier de premsa