Altres herbaris

En aquesta categoria s’inclouen aquelles col·leccions no històriques segregades de l’herbari general per la seva procedència (plantes cultivades o tropicals) o tipologia (llavors, fruits, o fustes). Juntament amb aquestes col·leccions conservem també l’Herbari de consulta, amb 2.000 plecs aproximadament.

Un patrimoni divers: plantes, fruits i fustes

L’herbari de Josep Cuatrecasas i Arumí (1903–1996) és un fons de gran valor científic que testimonia una de les trajectòries botàniques més internacionals del segle XX. Els plecs van ser enviats pel mateix Cuatrecasas a Barcelona des de Washington amb la voluntat de poder-los estudiar en un futur retorn. La donació definitiva a l’Institut Botànic de Barcelona es va formalitzar l’any 1997, i inclogué també llibres i diapositives en plaques de vidre del mateix autor.

El botànic i la seva trajectòria

Cuatrecasas es va formar estudiant la flora de la Sierra de Mágina (Jaén), objecte de la seva tesi doctoral. L’any 1931 inicià la seva carrera professional al Real Jardín Botánico de Madrid com a cap de la secció de flora tropical. Després de la Guerra Civil, el 1939, emigrà a Colòmbia, on desenvolupà una intensa activitat recol·lectora orientada a l’estudi de la flora neotropical. Finalment, el 1947 es traslladà als Estats Units, on culminà la seva trajectòria científica a la Smithsonian Institution de Washington.

Contingut i abast de la col·lecció

La col·lecció conservada a l’IBB consta d’aproximadament 3.900 plecs, recol·lectats principalment a Colòmbia i el Perú. Inclou tant mostres recol·lectades pel mateix Cuatrecasas com per altres botànics destacats, com Guillermo Klug o Ellsworth Paine Killip. Una part molt significativa del fons correspon a duplicats de plecs tipus, els originals dels quals es conserven a l’Smithsonian Institution.

Digitalització i estat actual

En el marc del projecte LAPI (Latin American Plants Initiative) es van digitalitzar 326 plecs, incloent-hi materials tipus i altres exemplars d’interès especial, així com alguns documents científics associats. La major part dels tipus corresponen a tàxons descrits pel mateix Cuatrecasas.

Consulta en línia

Actualment, la col·lecció es troba en procés d’informatització, i la base de dades de l’IBB recull 631 registres, disponibles a GBIF.

Des de l’any 2004, l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona incorpora una col·lecció específica de plantes cultivades al Jardí Botànic de Barcelona (JBB). Aquests plecs es conserven segregats de l’herbari general, ja que corresponen a plantes cultivades i no recol·lectades en medi natural. La col·lecció constitueix una eina de referència fonamental per a l’estudi taxonòmic de les plantes que formen part del jardí.

Una col·lecció viva i en creixement

Es tracta d’una col·lecció en creixement continu, que actualment reuneix 2.555 espècimens, amb un increment anual estimat d’entre 50 i 100 mostres. La major part dels plecs van ser recol·lectats durant els anys 2004 i 2005.

Organització per àrees del jardí

Els plecs estan agrupats segons la zona del jardí on han estat recol·lectats, reflectint l’estructura biogeogràfica del JBB.

Fitoepisodis

  • Sud-àfrica: 606

  • Austràlia: 441

  • Mediterrani occidental: 386

  • Illes Canàries: 228

  • Mediterrani oriental: 181

  • Califòrnia: 172

  • Nord d’Àfrica: 121

  • Xile: 100

Altres zones

  • Vivers: 222

  • Jardí Botànic Històric: 48

  • Zona d’oficines i plaça polivalent: 35

  • Baixes: 15

El grup de baixes correspon a plantes que han estat eliminades del jardí, han desaparegut o no van prosperar després de la plantació. Dins de cada grup, els plecs s’ordenen alfabèticament.

Abast taxonòmic i estat de la col·lecció

La col·lecció inclou prop de 600 gèneres, entre els quals destaquen, pel nombre d’exemplars, Eucalyptus i Acacia. Va ser totalment ordenada i informatitzada l’any 2011, fet que en garanteix la consulta i la gestió eficient.

Una espermoteca és una col·lecció de fruits amb finalitats taxonòmiques, utilitzada per a la identificació de tàxons mitjançant la comparació morfològica. A diferència d’altres col·leccions botàniques pensades per conservar llavors viables, en aquest cas no es busca que germinin, sinó que es preservin en bon estat per a l’estudi. Per aquest motiu, els fruits se sotmeten a un procés de congelació, que en destrueix la viabilitat però evita la proliferació de fongs o insectes. Un cop tractats, es conserven en condicions controlades de temperatura i humitat dins l’herbari.

Especialització taxonòmica

L’espermoteca de l’Institut Botànic de Barcelona està especialitzada exclusivament en fruits de la família Apiaceae, un grup amb caràcters morfològics molt distintius que permeten la identificació a nivell específic. Aquesta especialització converteix la col·lecció en una eina de gran valor per a estudis taxonòmics comparatius.

Origen i contingut de la col·lecció

La col·lecció, formada actualment per 545 exemplars, va ser donada l’any 2011 per Samuel Pyke, taxònom del Jardí Botànic de Barcelona. Inclou mostres corresponents a 246 tàxons, amb una representació especialment abundant dels gèneres Bupleurum, Peucedanum, Daucus, Pimpinella, Laserpitium, Seseli i Torilis, tots ells amb més de vint mostres cadascun.

Les recol·leccions s’han dut a terme principalment a Espanya, el Marroc i el Regne Unit, entre els anys 1996 i 2013.

Estat i consulta de la col·lecció

L’espermoteca es troba completament informatitzada i és una col·lecció oberta, en creixement continu. Es troba disponible a GBIF.

Una xiloteca és una col·lecció de fustes i escorces procedents de plantes llenyoses. El seu objectiu principal és conèixer i estudiar les diferents fustes, tant des d’un punt de vista científic com pel seu interès econòmic i patrimonial.

Aquestes col·leccions permeten observar les fustes a simple vista i amb instruments d’augment, però també analitzar-ne les propietats físiques i mecàniques, la composició química, la resistència al pas del temps i els sistemes de conservació. Per aquest motiu, una xiloteca és una eina valuosa per a la botànica, la gestió forestal, la restauració del patrimoni i fins i tot l’arqueologia.

Origen de la col·lecció

La xiloteca conservada a l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona prové, en gran part, d’una donació de Joan Teruel i Esmel, gestor de recursos naturals i mediambientals. Aquesta aportació ha permès reunir una col·lecció representativa de diferents tipus de fusta, vinculada tant a l’explotació forestal com a la recerca científica.

Contingut i peces singulars

La col·lecció inclou actualment 145 mostres, majoritàriament seccions de troncs, procedents de Cuba i d’explotacions forestals de Catalunya, recol·lectades principalment durant els anys 2012 i 2013.

Entre aquestes mostres destaca una peça especialment singular: la fusta d’una goleta veneciana del segle XVII, enfonsada en aigües de Formentera i recuperada l’any 2017 en un excel·lent estat de conservació. Aquest exemplar aporta un gran valor històric i patrimonial a la col·lecció.