- El canvi climàtic, la desforestació i la pèrdua d’hàbitats estan afavorint el domini d’arbres de creixement ràpid.
- A mesura que els arbres autòctons són desplaçats, la biodiversitat disminueix, la resistència a les malalties es redueix i els boscos perden capacitat d’emmagatzemar CO₂.
L’eucaliptus és un exemple de planta de creixement ràpid. (Pixabay)
Els arbres tenen un paper central en la vida a la Terra: emmagatzemen carboni, proporcionen hàbitats, estabilitzen els sòls i regulen els cicles de l’aigua. Però els boscos del món estan entrant en una nova era marcada per l’homogeneïtzació, la pèrdua de biodiversitat i l’afebliment del seu funcionament ecològic.
Així ho mostra un ampli estudi internacional publicat a Nature Plants, liderat per la Universitat East China Normal University i en el qual ha participat l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB). L’equip investigador va analitzar més de 31.000 espècies d’arbres d’arreu del món per oferir una visió global de com podrien canviar els boscos en les properes dècades pel que fa a composició, resiliència i funcions ecològiques.
Els resultats indiquen que els boscos tendiran a estar dominats per espècies de creixement ràpid, mentre que les espècies de creixement lent i més especialitzades —sovint autòctones— corren un risc elevat de desaparèixer. Segons Jens-Christian Svenning, professor i director del Centre de Dinàmiques Ecològiques en una Biosfera Nova de la Universitat d’Aarhus i un dels autors principals de l’estudi, aquesta evolució és especialment preocupant per a les espècies amb distribucions geogràfiques molt reduïdes.
“Parlem d’espècies altament úniques, concentrades sobretot a les regions tropicals i subtropicals. Quan aquestes espècies desapareixen, deixen buits als ecosistemes que les espècies al·lòctones rarament poden omplir, encara que creixin ràpid i es dispersin amb facilitat”, explica Svenning.
L’esquelet dels boscos està amenaçat
Les espècies més amenaçades solen ser arbres especialistes de creixement lent, amb fulles gruixudes, fusta densa i una gran longevitat. Aquests arbres formen l’esquelet dels ecosistemes forestals. Són clau per a l’estabilitat del bosc, l’emmagatzematge de carboni i la resiliència davant el canvi ambiental.
Si es mantenen les tendències actuals de canvi climàtic, explotació forestal i pertorbacions humanes, els boscos estaran cada cop més dominats pels anomenats “esprintadors” de la natura: espècies amb fulles lleugeres i fusta de baixa densitat que permeten un creixement ràpid a curt termini. Entre aquestes s’hi troben diverses acàcies, eucaliptus, pollancres i pins.
Tot i la seva capacitat d’establir-se i créixer amb rapidesa, aquests arbres solen ser més vulnerables a sequeres, tempestes, plagues i altres xocs climàtics. Com a resultat, els boscos que dominen poden ser menys estables i menys eficients a l’hora d’emmagatzemar carboni a llarg termini.
L’estudi mostra també que prop del 41% de les espècies d’arbres naturalitzades —aquelles que creixen de manera silvestre fora de la seva àrea d’origen— presenten trets associats al creixement ràpid. Aquestes característiques les fan competitives en ambients pertorbats, però rarament substitueixen les funcions ecològiques de les espècies autòctones.
A més, en paisatges sotmesos a pertorbacions presents i futures, aquestes espècies poden intensificar la competència per la llum, l’aigua i els nutrients, dificultant encara més la supervivència dels arbres autòctons.
Les espècies tropicals són especialment vulnerables
L’homogeneïtzació dels boscos afectarà de manera particular les regions tropicals i subtropicals, on es concentra gran part de la diversitat mundial d’arbres i on es preveu un augment significatiu del risc d’extinció. Les activitats humanes són el principal motor d’aquests canvis.
Segons Wen-Yong Guo, primer autor de l’estudi i professor de la Universitat Normal de la Xina Oriental, moltes espècies tropicals de creixement lent tenen àrees de distribució molt reduïdes. “Aquesta limitació les fa extremadament vulnerables: si els seus hàbitats són destruïts o ocupats per espècies de creixement ràpid, poden desaparèixer completament”, explica.
La gestió activa dels ecosistemes és essencial
Mitjançant models que simulen escenaris futurs, l’estudi indica que les espècies ja naturalitzades esdevindran encara més dominants en les properes dècades si no es prenen mesures. Els autors subratllen la urgència de frenar la pèrdua d’espècies de creixement lent, amb una gestió forestal més activa i una restauració d’ecosistemes que prioritzi la diversitat funcional.
En aquest sentit, Josep Serra-Diaz, investigador Ramón y Cajal a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB), destaca la importància de preservar la diversitat d’espècies davant l’escenari climàtic actual:
“L’estudi ens demostra que la conservació d’espècies d’arbres no només es tracta d’un problema de biodiversitat, sinó que és clau perquè els ecosistemes forestals puguin continuar funcionant en un clima cada cop més càlid i amb més riscos.
És molt probable que la naturalització d’espècies d’arbres continuï produint-se durant els anys vinents, però cal que vegem quines són les espècies que, a mitjà termini, amb un clima canviant, poden fer que els nostres boscos siguin més inestables. Hem d’assegurar-nos de tenir boscos diversos per afrontar els diferents riscos”.
Accés a l’estudi
L’estudi, Global functional shifts in trees driven by alien naturalization and native extinction, publicat a Nature Plants, es troba disponible aquí.