Un estudi de l’Institut Botànic de Barcelona del CSIC revela com la migració transoceànica de la papallona Vanessa atalanta durant l’última era glacial des de l’Amèrica del Nord va impactar la biodiversitat a Euràsia.
La majoria d’espècies animals presenten distribucions geogràfiques relativament contínues. Tot i així, existeixen casos sorprenents en què espècies germanes o poblacions de la mateixa espècie habiten regions geogràficament molt distants, i sense connexió aparent. Com pot ser que una espècie de papallona de l’Índia (Vanessa indica) tingui la seva espècie germana a les Illes Canàries (Vanessa vulcania), a més de 7000 km de distància?
Aquestes enigmàtiques distribucions, anomenades disjuntes, han fascinat i desconcertat biòlegs i biogeògrafs durant dècades. Un nou estudi liderat per científics de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB), i publicat a Molecular Ecology, revela com una papallona migradora, Vanessa atalanta, va creuar l’Atlàntic fa uns 21.000 anys i va desplaçar una altra espècie, Vanessa indica, des d’Europa fins a Àsia.
Una migració transoceànica amb conseqüències ecològiques
Gràcies a l’anàlisi genòmic de desenes de papallones del gènere Vanessa, els investigadors han pogut determinar que V. atalanta posseeix dues poblacions disjuntes ben diferenciades: una a Amèrica del Nord i una altra a Europa. Mitjançant models demogràfics, anàlisis de diversitat genètica i donat que la seva espècie germana és endèmica de Hawaii, els investigadors conclouen que l’espècie és originària d’Amèrica, des d’on va creuar l’oceà Atlàntic durant l’últim màxim glacial, fa uns 21.000 anys. Les condicions climàtiques d’aquell període fred, amb una contracció del seu hàbitat, haurien promogut canvis forçats en la seva distribució i afavorit el salt transoceànic d’alguns individus cap al sud d’Europa o el nord d’Àfrica, on les condicions eren adequades per establir-se.
Un cop a Europa, V. atalanta hauria entrat en contacte amb V. indica, una espècie aleshores present al continent. Tot i que avui ambdues espècies es troben separades per milers de quilòmetres, els investigadors van detectar senyals genètiques clares d’hibridació, fet que només pot explicar-se si van coexistir en el passat. Mitjançant models ecològics de distribució, l’estudi proposa que l’arribada de V. atalanta va provocar una competència entre espècies que va acabar expulsant V. indica cap a l’est, confinant-la a la seva distribució actual a Àsia.
Si fa només uns mesos aquest equip d’investigació va documentar “in fraganti” i per primera vegada com un grup de papallones creuava l’Atlàntic des d’Àfrica a Amèrica del Sud, ara demostren les conseqüències d’un esdeveniment dispersiu similar en el passat.
Aquesta investigació és un exemple de com la genètica, la biogeografia i l’ecologia poden combinar-se per resoldre grans enigmes evolutius. El treball representa un avenç en la comprensió de com la dispersió a gran escala i les interaccions entre espècies poden modelar la història evolutiva i la biogeografia de la biodiversitat global.
Article de referència:
Palahí A, García-Berro A, Dincă V, Vodă R, Dapporto L, Backström N, Vila R, Pierce NE, Talavera G (2025). Trans-Atlantic Dispersal and Introgression Explain Holarctic Disjunct Distributions in Vanessa Butterflies. Molecular Ecology.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/mec.17781